Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Festes i tradicions

Sant Marc "La processó en silenci"
La gent de Cubells complim, un any més, amb la prometença i tradició, des de temps molt llunyans, d’anar al santuari de Salgar, situat en el terme de Montsonís, al bell mig d’un paratge abrupte i engorjat del Segre, en una zona plena de cavernes i balmes.
Diu la història que el poble de Cubells sofria una terrible epidèmia que estava afectant greument la població. Era tanta la gent de Cubells que moria que els seus habitants s’encomanaren a la Mare de Déu de Salgar per tal que els tragués d’aquella situació. La pesta remeté i el poble, en agraïment, decidí de fer-li la promesa comunitària a perpetuïtat. Cada any, s’aniria en processó fins al seu santuari.
I així es fa. Cada any el 25 d’abril (el qui pot caminar), i presidit pels membres de l’Ajuntament, els quals guardaran silenci fins en arribar a l’ermita de Salgar, surten a les 8 del matí de l’església parroquial de Cubells.
A les portes del santuari, els membres de l’Ajuntament de Cubells es descalcen i entren al recinte i fins a la capella on se celebra una missa. Només quan la missa és acabada, els membres del Consistori poden tornar a calçar-se, i continuar la festa amb els veïns. Una vegada acabada la missa es reparteixen els tradicionals panets beneïts. Un cop esmorzats, es puja “el qui pot” al cim de la gran roca que voreja el Santuari i flanqueja les aigües del Segre. Allà els assistents visiten la primitiva imatge de la Mare de Déu de Salgar que hi ha en una cova ovalada força gran.
Antigament, la festa acabava amb la tornada a Cubells, sense l’ordre processional i el silenci de l’anada. La tradició popular diu que la tornada s’havia de fer a peu i tot el poble en silenci, en arribar al Pla, a un quilòmetre aproximadament de la vila, es formava de nou la processó i es començava el Sant Rosari, que acabava a l’església. Totes les campanes de les dues esglésies repicaven solemnement, anunciant d’aquesta manera a la resta de la població l’arribada de la processó. Una vegada arribaven al poble celebraven una missa de rogatives que es cantava.